Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de visitar Memphis amb l’amic Eudald Lerga, en un intent de reviure la idea beatnik del viatge salvatge pel mideast nord-americà. Vam arribar a la ciutat de Tennessee després de vint-i-quatre hores seguides de conducció escoltant Kiko Veneno a tot drap: Atrapado por el blues de Memphis sin poder salir! A la vora del Mississipí, un riu marronós que transita cansat entre bardisses, la ciutat de Memphis viu del show-business. Els seus principals actius són el blues i l’Elvis Presley. A deu minuts a peu del centre de la ciutat hi ha Graceland, la mansió on va viure el rei de rock. Al seu voltant, res especial, algun centre comercial, algun hotel i una sensació desangelada de perifèria suburbana.
Elvis Presley. Antoni Gaudí. Torneu a pronunciar aquests dos noms: Elvis Presley, Antoni Gaudí. Què tal? Us estareu preguntant a on vull arribar, oi?
Parlar de Gaudí és parlar d’un nom universal, d’una obra arquitectònica que ha fet de Barcelona una destinació turística al nivell de Venècia o París. Estem parlant d’una personalitat pública i mediàtica que no para d’expandir els seus horitzons, fins a extrems tan sensacionals com la beatificació o la conquesta del regne dels cels amb galons. Quan un artista arriba a aquests nivells on ja la marca és tan potent, on el símbol agafa tanta dimensió; la persona, la humilitat i humanitat de la trajectòria vital queda diluïda i sovint enterrada pels perversos mecanismes de la història.
Quan s’agafa Gaudí com motiu per un llibre, una exposició, un centre d’interpretació, un article, aquesta dimensió internacional sol ser el mínim comú denominador. Posar Gaudí com a titular és sinònim d’interès assegurat. Si a més a més aquest titular resa: "Gaudí va néixer al mas de la Calderera" i el que s’anuncia és una exposició de Jordi Abelló al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, està clar que l’artista, a banda de voler reclamar l’interès, cerca intencionadament reobrir un debat carregat de polèmica. La càrrega explosiva de l'invent està servida. Tot i l’atreviment, que a primer cop d’ull pot semblar oportunista, Jordi Abelló, fent honor a una trajectòria que denota un noble compromís ètic, ha sabut dominar l’experiment.
En l’exposició es presentaven un seguit de vídeos: Gaudi’s desk, Una nova història de l’Art, Where La Pedrera comes from?, Saturn, Painting Light i Geòmetra, treballs que ara es poden contemplar a la seva pàgina web. Carina Filella, en un article a El Punt Avui, en parla així: “Abelló (…) proposa un recorregut pels elements més importants de l'obra gaudiniana, buscant els fonaments que comporta la creació: el pensament, l'estudi de la natura, el buscar a dins d'un mateix, la importància de la llum i la devastació de l'home per aconseguir art al servei del poder.” Abelló vol, en definitiva, esgotimar “tot allò que s'amaga darrere d'un geni”.
L’exposició va donar lloc a un concurs a través de Facebook on l’artista convidava la gent a enviar imatges d’elements de la natura que els rodeja que poguessin tenir similituds amb l’obra de Gaudí. Els resultats d’aquest exercici participatiu, que podeu seguir a la pàgina de Facebook de l’artista, veureu que és summament interessant. El projecte va continuar amb una trobada al mas de la Calderera a Riudoms, on van assistir mes de cent persones. L’activitat consistia en indagar en el paisatge i l’entorn natural de la masia, que va pertànyer a la família de l’arquitecte, elements recognoscibles que inspiressin el treball de Gaudí. Finalment, Abelló juntament amb la Comissió Literària i Creativa de l'AMPA de l'Escola El Miracle ha organitzat, amb les professores, l'activitat "La taula de Gaudí" orientada als alumnes de P3. L’artista guia els més petits perquè construeixin arquitectures a partir d’elements naturals i objectes trobats, les ombres dels quals projecten i dibuixen la silueta d’una ciutat, emulant el principi de la creativitat i la manera de fer de Gaudí.
On està la polèmica? No hi és. Vull pensar que Jordi Abelló ens vol explicar, de manera persuasiva, que quan ell afirma "Gaudí va néixer al mas de la Calderera" no li interessa tant la qüestió històrica del lloc exacte del naixement, com la qüestió d’on estan els orígens artístics, on s’ubica el naixement creatiu de Gaudí com a artista. I és al mas, enmig de la natura, on sens dubte es troba aquesta gènesis.
Mitjançant aquest complex dispositiu que ha desplegat Abelló es genera i transmet un coneixement singular que ens habilita a llegir l’obra de Gaudí. Els que hem seguit aquest trajecte, ara quan contemplem la Sagrada Família podrem admirar la grandiositat del projecte i el magnetisme de la proximitat d’un geni universal, fer la foto del “jo vaig ser-hi” i comprar la samarreta. O bé contemplar el que transpira en tota l’obra de Gaudí: aquesta fascinació per la natura en totes les seves formes i la recerca d’una arquitectura visionaria d’una espiritualitat extrema.
Per acabar aquest article hem queden dues coses al pap que vull expulsar. La primera rau en reivindicar Jordi Abelló com un actiu únic i inestimable del nostre patrimoni cultural viu. Algú que amb integritat, força, intel·ligència i un treball artístic potent, ha aconseguit adaptar la seva producció als temps actuals on l’obra d’art transita per espais liminars i tangencials, sovint desatès pel mercat i les institucions, i sols a salvaguarda de persones sensibles i acèrrims seguidors. Farien bé a Reus de dotar el projecte de la Capsa Gaudí d’apèndixs i dispositius com el que ens ha regalat l’artista, sense cap mena de suport ni cobertura institucional. Encara que, sincerament, no espero cap gest d’un Reus que acaba de desestimar sumar-se a un projecte tan potent com és l’homenatge a Joaquim Chancho que Tarragona, Valls i Riudoms li fan aquests dies.
La darrera cosa que us vull dir, reprenent el fil de l’aventura a Memphis, té a veure amb la idea de preservar la integritat de la nostra manera de viure la cultura. Si fóssim als Estats Units, al mas de la Calderera ja hi hauria un hotel, tres restaurants i un pàrquing per autobusos enmig de la riera i tot de xiringuitos venent gorres, samarretes i tasses de té. Espero que aquest cometari no serveixi per il·luminar a cap empresari de la casta dels Adelson & Co. En tot cas, el que vull dir és que la cultura no és un reclam turístic i prou. Els 79.000 visitants russos a la Capsa Gaudí estan molt bé però, senyores i senyors, no ens enganyem: si la basílica de la Misericòrdia l’hagués construïda Gaudí estaríem parlant de molts més. El llegat d’un artista s’ha d’estimar en vida ja que el valor real del seu treball és el seu coneixement i el que pot transmetre al conjunt de la societat.
Benvolgut Jordi Abelló, des de la perifèria d’aquest altaveu mediàtic que és l’Atena, et vull agrair que ens hagis recordat aquests valors tan importants. Que la força t’acompanyi. Gràcies.
Blai Mesa Rosés.
Maset de l’Atzavara – Tarragona
19 de febrer de2013
